divendres, 4 de novembre del 2011

PER UNA TARDOR MOLT CALENTA I ESPERANÇADORA DEL JOVENT..

( TARDOR a la fageda del Montseny)

Cada vegada es viu més al moment i ho volem també tot immediat. Els adults, sovint ens queixem dels adolescents, que no valoren res, que no respecten, que només pensen en sexe, divertir-se, i drogues.
Que no recordem la nostra adolescència? Ells no ho tenen gens fàcil, tenen molta informació, sí, però de tota mena, bona i dolenta. N’hi ha tanta, que han d' aprendre a triar i escollir, enmig d'un procés de maduració biològica i sobretot emocional.Aquí és on hi tenim un paper important els pares.
Hi hem d'estar molt propers (no a sobre d'ells constantment), observant molt, escoltant molt, i parlant menys però en el moment oportú. Renyar, escridassar o alçar la veu no porta enlloc . El que nosaltres fem, repercuteix en ells, i no deixa de ser un model d' actitud que veuen. Es tracta de tenir comunicació a dues bandes.
Si ens hi fixem bé, tenim molt a aprendre d'ells. Han nascut a la era de les noves tecnologies i s’hi adapten perfectament (trairem-ne profit d'això).En el tema de sexualitat, no s’en sol parlar perquè moltes vegades remou la pròpia sexualitat dels pares.És una nova època per ells i per nosaltres.
Els hem d'acompanyar en aquest creixement personal biològic i emocional, ajudant-los a adaptar-s'hi donant uns valors personals i familiar que adquiriran i tindran al llarg de la seva vida.Segueixen rient, plorant, patint, enamorant-se, desenamorant-se.
Hem de tenir molta cura de les amistats i ambients, i sobretot, el tema de l’alcohol i les drogues. Si els informem bé, els hem de responsabilitzar dels seus actes i comptar amb ells.Sovint es queixen de que els adults no confien en ells ( i crec que moltes vegades tenen raó).
En una ocasió, vaig fer una visita domiciliària a un malalt terminal. Hi havia alguns familiars, i un d' ells era una néta. Li vaig preguntar: I tú com veus l’evolució de l' avia? I em va contestar: "com a mi ningú m’ha preguntat res !!. Em va fer reflexionar molt i penso que a l’hora de prendre decisions a les famílies, s'hauria de comptar amb ells (és sorprenent les bones idees que poden donar!!)Lo meu és un cant a la joventut, que malgrat la informació constant que hi ha, i problemàtica, hi ha molt jovent assenyat lluitant per un món millor, i que en aquests moment ho tenen difícil

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada