DESIG SEXUAL FEMENÍ.
Desig sexual o líbido, és l’ estat mental d’atenció a
estímuls eròtics i motivació per
respondre a activitats sexuals.
Actualment i segons
estudis de Basson ( 2002), les hipòtesis de Levin (2002) i Fisher (2002), es
poden distingir varis tipus de desig, depenent de : estímuls externs, neurotransmisors cerebrals, concentració hormonal, i altres factors.
Podem parlar de :
-desig sense objecte: aquell
que té que veure amb les hormones, la testosterona disponible, on la dona té la
sensació de desig sense ser per una persona concreta. En podríem dir impuls,
que s´activa en període al voltant de l’ovulació i segons les dones, abans i
després de la menstruació.
-desig amb objecte: es vol a una persona concreta, podem dir desig
romàntic, i relacionat a nivell cerebral amb receptors cerebrals dopaminèrgics.
-desig responsiu: és aquell
desig de la parella estable on comença la relació sense desig inicial i a mida
que es va estimulant i jugant , s’excita . És el desig responsiu més freqüent de les parelles estable, ja de temps. Té molt a veure amb la intimitat amb la parella.
La falta de desig sexual femení és la disfunció sexual femenina més
freqüent, i que cada vegada es consulta
més.
Es parla de desig sexual hipoactiu (falta de desig) quan hi ha disminució o aussència de
pensaments o fantasies sexuals , amb
disminució d ‘interés en iniciar una trobada sexual en presència d’ inductors del desig
( Cabello-Santamaria 2007). No es té
necessitat ni ganes de buscar plaer ni estímuls sexuals. El trastorn dóna
malestar a la parella, i pot donar ansietat a la persona.
En l ‘ Institut Andalús
de de Sexologia i Psicologia, el desig sexual hipoactiu, és la disfunció que
més refereix la dona que hi consulta,
representant un 48,1% de totes les demandes ( Cabello-Santamaria 2003).
La falta de desig que es
consulta, pot ser:
- de tota la vida: sempre ha
estat així i no hi veuen la necessitat, però a vegades consulten per demanda de
la parella.
- adquirit /temporal : abans anava bé i en tenia ganes però ara no.
-circunstancial /situacional: a vegades sí i altres no( en un moment
donat, per exemple prenent una
determinada medicació), només amb una determinada persona (quan inicien una nova
relació), etc.
Si és una situació
aguda, s´ha de buscar la causa que pot ser orgànica o medicamentosa ( si és que
no hi ha hagut canvis en la parella).
-general persistent : hi és present en totes les situacions
FACTORS que poden alterar el desig.
Una consulta molt
freqüent en sexologia sol ser la discrepància
en quant a la freqüència de relacions.
Així, una dona amb bona motivació per una trobada sexual
setmanal amb una resposta satisfactòria,
si la seva parella li
demanda majors relacions, amb el
temps, li afectarà. Aquestes dones,
davant les pressions, aniran disminuint el desig i interès eròtic.
La pressió de la parella
reivindicant major freqüència, pot suscitar ansietat, activant un nivell d’evitació sexual,
que pot arribar a un estat aversiu.
-Factors orgànics:
Alteracions
neuroendocrines, trastorns hormonals (la falta d’estrògens disminueix la
lubricació, afavoreix la pèrdua d’elasticitat vaginal baixant l’excitació i el
desig) , malalties metabòliques(diabetis)
poden influir de forma negativa. En
dones diabètiques, el percentatge pot ser molt elevat ( fins a un 88%).
En la menopausa, és una
de les èpoques de més canvis i que es
consulta sovint a nivell d’ atenció primària, referint una falta de desig,
trastorn de l’ ànim, dolors articulars ,
i cansament. Tot això s´hi suma per la falta de desig, i si amb la parella hi ha poca intimitat i complicitat, això pot
distanciar molt la relació.
Malalties cròniques de
llarga evolució: HTA ( hipertensió
arterial). Malalties invalidants, etc.
Factors psicològics
Problemes de parella:
baixa intimitat i la falta de comunicació són els més freqüents.
Disfuncions sexuals
prèvies
Trastorn de l’ estat
d’ànim. Ansietat. Depressió.Baixa autoestima.
Desmotivacions
Malalties psiquiàtriques.
Evolució:
Si no té parella, el
baix desig sexual i trastorns d’excitació, poden passar més desapercebuts o ser una situació no
preocupant.
Però quan es viu en
parella, pot existir molta pressió per la seva part, i la dona ho viu amb
angoixa, culpabilitat, desamor i incapacitat sexual.
Segons els estudis fets a
l’ Institut Andalús de Sexologia I Psicologia ( fets per Dr. Cabello), han trobat cinc
fases evolutives en el desig hipoactiu secundari:
1-
Comença amb
un desajustament en la freqüència, on la dona no troba moment per dedicar al
sexe, i no n´és prou conscient d’ aquesta situació.
2-
Es comença a
sentir agobiada perquè la parella percebi rebuig i comença a pressionar
3-
Tot i
agobiada, es desenvolta bé sexualment però disminuint la sensació de plaer i
esforçant-se per les trobades eròtiques. En acabar el coit se sent alliberada.
4-
Davant la
idea de relacions, es genera un alt grau
d’ansietat . La parella sol estar alerta, sol fer més demanda i pressiona
més. Les queixes verbals es fan més comuns i la relació de parella es comença a
deteriorar en altres aspectes, no solament sexuals.
5-
En aquesta
fase hi ha molta ansietat anticipatòria que pot tenir importants manifestacions
somàtiques ( vòmits, mal de cap, vertigen, insomni, stress) que s’aguditzen en
pensar en una possible relació sexual , apareixent crisis d’ ansietat. Aquí ja
arriba un estat d’ aversió
Reacció de la parella
Se sent poc valorada, no
estimada i poc atractiva. Es torna més demandant fent retrets constants en qualsevol moment. Aquesta pressió també pot tenir aquestes quatre fases:
1-
Fa un toc de
demanda a la dona, esperant un canvi.
2-
No se sent
estimat, pressiona sovint, i fa queixes verbals, començant a obsessionar-se amb el
sexe. Fa estrategias per afavorir
l’excitació, la qual cosa agobia més a la dona. A vegades fa comentaris en
públic (ex. en reunions amb amics).
3-
La relació de
parella es refreda voluntariament com a possible estratègia de fer-la
reaccionar, cosa que encara ho empitjora més. Ella pot arribar a un molt alt
grau d’ ansietat en veure l’ allunyament, i pot entrar en un procés aversiu, o
accentuar més la situació existent.
4-
En haver poc
resultat de millora pot passar de nou a queixes verbals i no verbals, i plantejar-se la relació. La
sensació de rebuig li pot portar a
situacions de gelos quan creu detectar que la parella s’ insinua a altres
persones.
TRACTAMENT
No hi ha un tractament
farmacològic explícit pel desig
sexual. Es tractaran les causes
orgàniques, si és que n´hi han : control de la glicèmia en diabètiques, control
de tensió arterial en hipertenses, controls metabòlics segons les patologies
que tinguin, etc.
Control amb teràpia
hormona sustitutòria si s`escau ( a
valorar un bon estudi ginecològic). Tenir en compte possibles alteracions en la
menopausa i fer una valoració integral
de tots els aspectes que l’ afecten en aquesta etapa.
Teràpia psicológica
Tractament
Sexològic. L’ estratègia que millor va,
és la Teràpia de Parella. Treballant amb els dos es pot fer un bon programa terapèutic destinat a trencar l’ ansietat i construir un
estil de vida sexual satisfactori. Es treballarà la informació sexual, la sensorialitat , les fantasies eròtiques, la
comunicació,el reforçament de parella,
i la seducció,
El tractament a fer variarà segons la causa i la fase evolutiva.
