HOMES I DONES. CONFLICTES DE PARELLES

LES RELACIONS DE PARELLA ESTAN ACTUALMENT EN CRISI?

PODRÍEM DIR QUE SÍ. PERÒ TAMBÉ HO HEM DE LLIGAR AL NOSTRE ENTORN SOCIAL.

Les noves tecnologies ens han canviat la vida i ara ens relacionem diferent. Les distàncies s'ens han fet molt curtes, i podem parlar al moment amb una persona que estigui a l'altre banda del planeta.

Tenim unes feines ( si és que en tenim), que són molt exigents. No es té temps per per comunicar-se amb la persona que es té al costat!

Segons les estadístiques, a Europa se separa una de cada quatre parelles, a EEUU una de cada dos.

Però sis de cada deu persones separades es torna a implicar en una relació al cap de poc. A Espanya, el 52% de matrimonis no arriba als 10 anys.

CAUSES MÉS FREQÜENTS DE CRISI

Ens ajuntem per víncles afectius. Ens volem sentir propers, segurs i protegits. Es busca estabilitat i satisfacció. Però hi ha moltes parelles que conviuen molts anys junts però amb molta insatisfacció personal.

Sovint manifesten tenir estabilitat però no satisfacció. En moltes parelles es manté així, i sense cap tipus de relació d'apropament ni sensual ni sexual. Aquesta situació s'acumula en el temps i si es va perllongant, dóna lloc a un tipus de relació bastant dura. A vegades passa a ser un joc de retrets que ja forma part del dia a dia, i a vegades, porta a uns càstics encoberts i hasta inconscients.

Les causes més freqüents que afecten la satisfacció de la parella i que donen malestar i conflictes, tenen a veure en la recerca de la parella perfecta. Cada persona es crea les seves pròpies expectatives. Diguem d' entrada, que la parella perfecte no existeix. La mitja taronja tampoc. Es pot trobar persones més afins o menys, però cada persona té vida complerta, amb les seves errades i els seus encerts, i els seus defectes i les seves qualitats.

Es busca cubrir les necessitats afectives, d' oci, seguretat, intimitat, plaer, descans,..,amb idea de gratificacions compartides.

Però, homes i dones, a vegades veuen les coses molt diferents (i es que som diferents), i segons l'estat de maduresa personal psicològica i afectiva, seran capaços o no d' afrontar les seves diferències, que es poden anar acumulant i acabant siguen irreconciliables.

Segons el sociòleg John Lee, ja al 1973 va fer un estudi sobre "l'amor adult"i va concloure que existien tres tipus d' amor per satisfer les nostres necessitats: la Companyia, l'Oci, i la Passió.

Que una mateixa persona cubreixi les tres coses, semble ser cosa difícil en la nostra actualitat.

Les expectatives idealitzades i la realitat de parella és el que fa que actualment moltes parelles es trenquin en el nostre món occidental. Es passa de l' enamorament i il.lusió, al desencant i la insatisfacció.

L'ENAMORAMENT és bàsic i decisiu a l'hora de crear vincles afectius i compromisos. Però és un gran inconvenient quan s'acaba i ja no ha quedat res de la relació.

Quan estem enamorats, és com un estat d'embriaguesa. No es veuen els aspectes negatius de la relació, es magnifiquen les qualitats de la persona estimada, i es viu als núvols. Els neurotransmisors cerebrals de la felicitat estan a ple rendiment i dona eufòria i plaer ( semblant a una adicció) !.

APRENENTATGE DE CONVIVÈNCIA

Durant l'enamorament, la parella va evolucionant i es va adaptan l'un a l' altre. Això modifica les vides de cadascú, que amb comunicació i maduració, es va transformant en amor i estima i va cap un altre tipus de relació. Les activitats, costums i forma de ser, es van integrant en la vida de l' altre. Quan l'enamorament s' acaba (experts, refereixen que l' enamorament dura de 3 mesos a un màxim de 3 anys), si la parella continúa, es passa a una etapa de més tranquil.litat i s' estableix la consolidació del vincle amorós.

Si l' enamorament s' ha basat en aspectes físics exclussius, interessos momentanis, i no s´ha creat cap vincle arribant a una gran divergència, la parella es trenca.

Al principi de la convivència és important posar en marxa tots els recursos i estratègies per afrontar positivament els problemes que puguin sorgir, d'una manera positiva, i hasta amb sentit de l 'humor. Els primer quatre anys de convivència són força decisius.

Es prepara a la societat per moltes coses, però no per la convivència de parella. Amb l'Amor no n´hi ha prou. La parella requereix habilitats de comunicació positiva, empatia, escolta, saber encaixar les emocions tan positives com negatives, resolució de problemes, i sobretot molta negociació. A vegades, l'aprenentatge arriba massa tard.

PROBLEMES IMPORTANTS RELACIONATS AMB LA PARELLA:

-ABURRIMENT I RUTINA DE PARELLA. Moltes parelles de separen no per baralla sino per aburriment. S´han de buscar estratègies de continuitat i cuidado de la parella. No deixar de cuidar-se físicament, el vestuari, la higiene. Cuidar-se igual fora de casa que dintre a casa. Seguir cuidant la relació ( el petó d' arribada i sortida de casa és un bon termòmetre de la relació).

-NAIXAMENT D' UN FILL. Moment molt important i de canvi, sobretot en la dona. En l ' embaràs pot canviar . L'alletament matern fa que la dona tingui més prolactina (hormona segregada per la hipòfisis cerebral que estimula la producció de llet),I que inhibeix el desig sexual de la mare. Si això no és conegut per la parella, pot portar a conflictes. És important el parlar-ho abans. És una època de canvis als que s´han d'anar adaptant.

A mida que es va tenint fills, la relació va canviant i moltes vegades hi ha enfrontaments amb la manera d'educar i veure les necessitats dels fills, que porta a discussions, i pot anar deteriorant la relació.

-PROBLEMES DELS INTEGRANTS DE LA PARELLA. Algún membre de la parella que tingui alguna afectació física, psíquica , malaltia, atur, etc (d'això en parlaré més ampliament en altres escrits)

-PROBLEMES AMB LA FAMÍLIA. Família política.

- ROLS FAMILIARS. Evolució conjunta de la parella. A vegades hi ha competitivitat, i lluita de poder (conscient o inconscient). Pot haver-hi un desequilibri en el repartiment de tasques. Normalment l'home participa menys en les tasques domèstiques i pot ser un punt de conflictes.

-PROBLEMES DE COMUNICACIÓ. Les parelles solen referir problemes de que un no escolta, que es parla massa, que volen evitar problemes (no voler parlar-ne), es fan retrets, amenaçes, insults i bromes (pot ser rebuda com una agressió, i una broma pot ser una veritat encoberta per fer mal)

-MALTRACTAMENTS FÍSICS O PSÍQUICS. Agressions físiques i verbals

-INFIDELITATS. Les motivacions psicològiques de buscar una infidelitat són múltiples, però de segur que porten a conflictes de parella

-GELOS. Poden arribar a ser malaltissos si són infundats, i crear molt malestar en la relació.

-INSATISFACCIÓ SEXUAL. La sexualitat és una de les fonts de satisfacció i plaer més importants de la parella. Però aquesta sexualitat va canviant al llar de la nostre vida i ens hi hem de saber adaptar. La Insatisfacció sexual afecta molt a la parella. Molt sovint, la convivència acaba amb el desig sexual. Poden aparèixer disfuncions sexuals, tant masculines (dificultats d'erecció, ejaculació precoç, anorgàsmia, falta de desig), com femenines(dificultat de penetració vaginal = vaginisme, falta de desig, falta d'orgasme= anorgàsmia)

Des que s'inicia la disfunció fins a consultar a un sexòleg, les dades actuals refereixen que passen quatre anys. Si això es consultés abans, es podria ajudar a una millor resolució. Des aquí es recomana que si hi ha algún problema o dubtes, es consulti lo abans possible ( hi han teràpies breus de parella molt efectives).

De tot lo esmentat, podríem dir, que val la pena tenir informació sobre sexualitat i relacions de parella. També és molt important estar en bon moment personar per iniciar una relació. Ja que si un no està bé amb sí mateix i la seva pròpia sexualitat, dificilment li aniré bé una nova relació i tindrá moltes dificultats per adaptar-se i compartir.